Hem nascut en mons diferents,

hem viscut sempre molt allunyats.

Jo he crescut a s’illa d’es Vent

i tu ho has fet a sa ciutat.

 

Mos passam tot s’any separats,

cadascú fa es seu propi camí.

Mos anyoram de tant en tant

desitjant que arribi s’estiu.

 

Els hiverns es fan llargs,

no m’agrada passar fred tot sol.

No sé com podrem aguantar

fins que torni a fer un poc de sol.

 

Com sa llimonada i es gin,

units per un mateix destí.

No tenim res en comú,

però quan arribi es mes de juny

tornarem a estar ben junts.

 

Després només voldré estar amb tu.

Dóna’m vida, dóna’m sabor,

dóna’m aire, dóna’m frescor.

Alegra’m amb es teu color,

ben mesclats estarem molt millor.

 

Rodejats per sa nostra gent,

avui s’armarà un bon festival.

Mos deixarem endur per s’ambient,

li fotrem tot junts fins es final.

 

I és que es dia ja és aquí,

alçau es gots per brindar.

Un bon glop i tot cap endins

i sa festa ja pot començar.
 

Com sa llimonada…
 

Si d’una cosa estic segur

és que només voldré estar amb tu.

Ja tenim por, ja no tenim por, ja no tenim por

Es daus estan tirats, sa partida ha començat
ja és hora de dir tot allò que mos hem callat

I a partir de ja, sé ben cert que no hi haurà
res en aquest món que mai mos pugui aturar

P’envant, mos centram en lo important
i lo que sa gent xerri mos la suarà bastant

Alliberats, amb es dubtes desterrats
sempre creuré en tu amb els ulls tancats

I ho puc dir més fort, però no més clar
tu ets sa millor cosa que em podia passar
I és que ja no tenim por, ja no tenim por
tu ets sa meva droga tu me pegues as cor

Ja tenim por, ja no tenim por
Ja tenim por, ja no tenim por
Ja tenim por, ja no tenim por
Tu ets sa meva droga, tu me pegues as cor

Anam de zero a cent, ha arribat es gran moment
es nostro foc es torna més intens i més calent

És un sentiment, tan real i contundent
sa teva mirada per jo és s’arma més potent

Ja sé, que tu saps com jo me sent
des d’una hora enfora em pots llegir es pensament

Eternament, tu seràs es meu present
sempre lliures, sempre diferents

I ho puc dir més fort, però no més clar
tu ets sa millor cosa que em podia passar
I és que ja no tenim por, ja no tenim por
tu ets sa meva droga tu me pegues as cor

Ja tenim por, ja no tenim por
Ja tenim por, ja no tenim por
Ja tenim por, ja no tenim por
Tu ets sa meva droga, tu me pegues as cor
Ja tenim por, ja no tenim por
Ja tenim por, ja no tenim por
Ja tenim por, ja no tenim por
Tu ets sa meva droga, tu me pegues as cor

Et vaig vore en aquell jardí
entre flors i olor a gesmil
qui ho anava a dir
però ja s’ha fet tard

Hem encès la flama per cada racó

Que diguen de tu lo que diguen
sempre estarem volant massa lliures
més d’un sentiment que no es pot descriure
sempre lliures, sempre diferents

Sempre diferents
sempre diferents
tu me pegues al cor
tu me pegues as cor
sempre diferents
sempre lliures
tu me pegues al cor
tu me pegues as cor

Hola, què tal? Bon dia,

li dius com cada dia

quan vas a comprar es pa

abans d’anar a currar.

És mig minut de glòria

que fa que es teu cor et torni a bategar.

 

Notes que empegueïda,

ella et somriu i et mira.

I tu nerviós respires fort,

i sues com un porc.

Són moments màgics que fan que sa sang

et pugi as cap i perdis el Nord.

 

Vaig deu vegades cada dia a comprar.

No vaig as súper, m’aliment de croissants.

Me pens que ella m’ho comença a notar.

Un d’aquests dies m’hauré de declarar…

Però avui no!

 

Hola, què tal? Bon dia,

li dius com cada dia,

i et demana: com estàs?

Tu rius davall es nas.

Són massa dies i més dies que no et tires.

Tio, espavila’t ja!

 

Li dius que es pa que ella fa

és lo millor que hi ha.

I ella et diu que no el fan allà,

que es pa és congelat.

I es fot a riure i tu, més blanc que sa paret,

no saps on t’has d’amagar.

 

Vaig deu vegades cada dia a comprar.

No vaig as súper m’aliment de croissants.

Me pens que és s’hora ara de xerrar clar.

Escolta’m Maria lo que et tenc que explicar.

I és que em vull declarar…!

 

Ai, Maria!

Des carrer de baix de sa panaderia,

per tu estic penjat.

Amb una baguette es cor m’has travessat,

tens punteria.

Cobreix de farina sa meva agonia

i fes-la estovar.

Amb tu vull fornejar,

fer-ho nit i dia i mai més aturar.

 

Hola, què tal? Bon dia,

li dius a na Maria

quan vas a comprar es pa,

com sempre abans d’anar a currar.

I ella amb sa mà agafa sa barra.

Ai, quina passada, que bé que ho fa..!

 

Ai, Maria…

Ja surt es sol i comença un nou dia,
no són les 9 i ja suam com a porcs.
Però per sort avui hi ha un poc de brisa.
Agafam es trastos i baixam cap as port.

I mos n’anam a fer una volta amb sa barca,
amb tantes ones ja estic ben marejat.
I es meu dinar de pa amb sobrassada,
segur que acabarà flotant per la mar. 

Aquesta roca que es diu Menorca, 
un tros de terra enmig de la mar.

Amb els amics anirem d’acampada
i junts beurem durant tota sa nit.
Cançons i ‘birra’ fins sa matinada,
mentre mos pica un batalló de mosquits. 

Tu i jo estirats damunt de s’arena,
un moment màgic que no oblidarem mai.  
Despullats davall de sa lluna plena
i tots es detalls han quedat censurats.

Aquesta roca que es diu Menorca, 
un tros de terra enmig de la mar.
Com m’enamora, illa seductora
Quan me cerquis
saps que allà em trobaràs.

Quan arriba s’estiu
i quan arriba sa calor,
blau és es color
i salat és es sabor.

No hi ha lloc al món,
on t’hi trobaràs millor.
Lleva’t es banyador
i dins la mar et faré l’amor  
fins que torni sa claror.

No tardaràs en ensumar s’oloreta
dels guiris ben tapats de crema solar.
i excursionistes que van en bicicleta
amb es termòmetre a 35 graus.

Rodejats d’un concert de cigales
farem un bon xubec davall es pinar.
És lo millor per espassar sa ressaca
que aquesta nit la tornarem a liar.

Aquesta roca…
Quan arriba s’estiu…
Fins que torni sa claror i cantarem una cançó.
I és que tornar a Menorca és es meu motiu
per sentir-me lliure, per sentir-me viu!

Quan arriba s’estiu…

Si és d’aquells dies en què tot te surt tort
i sents que estàs a punt de perdre el nord
no saps què passa però tens mala sort

I si penses que anirà malament
segur que anirà pitjor

Vas picant pedra perquè et vols menjar el món
hores d’entrega i gotes de suor
sumes i restes que no et fan arribar aumón

Però as final aprofundint un poc més
trobaràs sa solució

I si penses que tot t’anirà bé

Ja m’ho deia l’avi quan encara jo era un fillet
fote-li tot dret, no visquis cul a paret

Ja m’ho deia l’avi quan ell ja era molt vellet
no tenguis por i tot ‘nirà bé, t’ho promet
Mai més viuré cul a paret

Hi ha alguns matins en què t’aixeques content
però tot s’enmerda i se t’espanya es moment
duus un careto que és bastant depriment

I si penses que anirà malament
segur que anirà pitjor

Acabes es dia amb es cap ben inflat
de tants problemes i òsties que t’has donat
un “sant Hilari” i tot arreglat

As final aprofundint un poc més
trobaràs sa solució

I si penses que tot t’anirà bé

Ja m’ho deia l’avi quan encara jo era un fillet
fote-li tot dret, no visquis cul a paret

Ja m’ho deia l’avi quan ell ja era molt vellet
no tenguis por i tot ‘nirà bé, t’ho promet
Mai més viuré, jo mai més viuré cul a paret

Ets una caricatura.

Ets un miratge, una il·lusió.

Ets una dolça tortura,

una foguera que no fa calor

 

Ets com una pintura

que no té forma ni té color.

Ets una abreviatura,

un deu per cent de sa paraula ‘amor’.

 

Tu ets sa nit i jo es dia,

com una cançó sense melodia.

Ets un ball sense ritme

que no puc ballar.

 

Com un poema sense rima,

com un paisatge sense vida.

Ets una flor ben pansida

que m’agrada olorar.

 

Ets una trista fal·làcia,

com una ruta sense destí.

Ets una alegre desgràcia,

un mal de cap que no té fi.

 

Ets una imatge trucada,

com un muntatge televisiu.

Una paraula encriptada

que ningú sap que és lo que diu.

 

Tu ets sa nit…

 

No et puc veure ni en pintura.

Passar de tu és una tortura.

Ets un mal de cap que no té cura

i ses aspirines se m’han acabat.

 

Eh, tu! No sé què me dónes.

Passar de tu ja no me funciona.

Som es pringat que sempre torna,

saps molt bé que em tens ben enganxat.

 

Tu ets sa nit…

No et puc veure…

 

Tocat i enfonsat,

m’has deixat amb es cor foradat!

Últimament estic bastant perdut
com una brúixola que apunta al sud
estic desorientat
som un rellotge que no conta es minuts

Som com un hippie tot engominat
som un okupa que s’ha hipotecat
estic descontrolat
som un abstemi que va ben torrat

Estic perdut i ja no sé què pensar
què faré, si ja no sé ni per on començar

I és que me surt fum des cap cada dia
i tenc es cor casi a punt d’explotar
desxifrant ses senyals que m’envies
Un poc d’aquí i un poc d’allà, tot ben desordenat
me fas llegir entre línies sempre amb es ulls tancats
Me tens perdut!

Som un youtuber sense internet
som un putero que entra dins d’un convent
estic desubicat
com un surfista sense ones ni vent

Un esquimal de festa pel desert
un jugador que només guanya quan perd
estic ben enredat
com un somnàmbul quan està ben despert

Estic perdut i ja no sé què pensar
què faré, si ja no sé ni per on començar

I és que me surt fum des cap cada dia
i tenc es cor casi a punt d’explotar
desxifrant ses senyals que m’envies
Un poc d’aquí i un poc d’allà, tot ben desordenat
me fas llegir entre línies sempre amb es ulls tancats
Me tens perdut!

Estic perdut i no sé què pensar
jo ja no sé què he de fer, ni per on començar

I és que me surt fum des cap cada dia
i tenc es cor casi a punt d’explotar
desxifrant ses senyals que m’envies
Un poc d’aquí i un poc d’allà, tot ben desordenat
me fas llegir entre línies sempre amb es ulls tancats
Me tens perdut!

Últimament estic bastant perdut
com una brúixola que apunta al sud
estic desorientat
som un rellotge que no conta es minuts

Som com un hippie tot engominat
som un okupa que s’ha hipotecat
estic descontrolat
som un abstemi que va ben torrat

Estic perdut i ja no sé què pensar
què faré, si ja no sé ni per on començar

I és que me surt fum des cap cada dia
i tenc es cor casi a punt d’explotar
desxifrant ses senyals que m’envies
Un poc d’aquí i un poc d’allà, tot ben desordenat
me fas llegir entre línies sempre amb es ulls tancats
Me tens perdut!

Som un youtuber sense internet
som un putero que entra dins d’un convent
estic desubicat
com un surfista sense ones ni vent

Un esquimal de festa pel desert
un jugador que només guanya quan perd
estic ben enredat
com un somnàmbul quan està ben despert

Estic perdut i ja no sé què pensar
què faré, si ja no sé ni per on començar

I és que me surt fum des cap cada dia
i tenc es cor casi a punt d’explotar
desxifrant ses senyals que m’envies
Un poc d’aquí i un poc d’allà, tot ben desordenat
me fas llegir entre línies sempre amb es ulls tancats
Me tens perdut!

Estic perdut i no sé què pensar
jo ja no sé què he de fer, ni per on començar

I és que me surt fum des cap cada dia
i tenc es cor casi a punt d’explotar
desxifrant ses senyals que m’envies
Un poc d’aquí i un poc d’allà, tot ben desordenat
me fas llegir entre línies sempre amb es ulls tancats
Me tens perdut!

He viatjat al voltant de la Terra

i he estat en els cinc continents.

Una motxilla i una guiterra

m’acompanyen en tots els moments.

 

Racons d’admirable bellesa

he descobert durant es meu camí.

Però un estrany sentiment de tristesa

està creixent dins des meu pit.

 

Sa terra t’estira

i no ho pots evitar.

Hi ha gent a qui et mors

per tornar a abraçar.

 

M’he emborratxat d’enyorança,

només vull tornar as teu costat.

Estic bloquejat per ses ganes

de tornar… As teu costat.

 

Vull tornar a passejar per sa plaça

on passàvem ses hores jugant.

Tot es dia fèiem gamberrades,

mos tenien a tots ben fitxats.

 

Vull tornar a entrar a n’es bar que mai tanca,

ja hi ha ambient a les 7 des matí.

Es senyors que ja juguen a cartes

i a les 8 ja han begut quatre gins.

 

Sa terra t’estira…

Arriba es gran dia,
avui toca festival.
Avui l’agafaré grossa,
m’engataré com un animal .

Siguin ses festes de poble,
sigui sa nit de cap d’any,
tota excusa és bona
per beure i agafar un bon mac.

M’aixec en sol demà matí,
joder quin mal de cap.
No m’enrecord de casi res,
que qualcú m’expliqui
què cony m’ha passat!

Intentes recuperar
sa nit que no vas viure,
lo molt que vam xalar,
lo molt que vam riure.
Sa memòria t’ha fallat,
tens una llacuna immensa,
en es records tens un forat,
una boira molt densa al voltant.

Som una autèntica esponja,
un whisky amb cola, un bon gin,
una birra, un vodka amb taronja,
m’és igual, tot m’ho fot p’endins.

S’alcohol me passa com aigu,
tenc un forat en es ventrei.
Ja començ a dur un bon cerol,
ja començ a perdre es control.

Arriba es gran dia,
avui toca festival.
Avui l’agafaré grossa,
m’engataré com un animal .

Siguin ses festes de poble,
sigui sa nit de cap d’any,
tota excusa és bona
per beure i agafar un bon mac.

M’aixec en sol demà matí,
joder quin mal de cap.
No m’enrecord de casi res,
que qualcú m’expliqui
què cony m’ha passat!

Intentes recuperar
sa nit que no vas viure,
lo molt que vam xalar,
lo molt que vam riure.
Sa memòria t’ha fallat,
tens una llacuna immensa,
en es records tens un forat,
una boira molt densa al voltant.

Som una autèntica esponja,
un whisky amb cola, un bon gin,
una birra, un vodka amb taronja,
m’és igual, tot m’ho fot p’endins.

S’alcohol me passa com aigu,
tenc un forat en es ventrei.
Ja començ a dur un bon cerol,
ja començ a perdre es control.

Per tu no som res més
que una substància estupefaent
un passatemps
Però es meu cor no és de ciment
i acabarà en es fems
Som es teu medicament
contra s’estrés
i no ho entenc

Jo ja ho tenc ben clar
ja estic ben avisat
sé que demà em deixaràs tirat

No mola

De tant en tant me sent
com un trasto des tot a cent
un mal invent
Remant contracorrent
esperant es meu moment
I quan me crides mes pos calent
i venc corrents
som un mort vivent

Es dies han passat
açò se m’ha fet molt llarg
però es divendres per fi ha arribat
i açò sí que mola

Polvo, peli i manta
ja saps que m’encanta
veure pelis des ‘90
en es sofà, ben aferrats, mola

Polvo, peli i manta
i és que es pla m’encanta
tu una birra i jo una Fanta
en es sofà, ben aferrats, mola

Me sent com si fos es teu pobre ca
que te fa palo teure a passetjar
Ja no puc viure així
per sa nit no puc dormir
Si es nostro dia encara no ha arribat
Voldrà dir que és que estic ben empanat
As teu costat mola

Polvo, peli i manta
ja saps que m’encanta
veure pelis des ‘90
en es sofà, ben aferrats, mola

Polvo, peli i manta
i és que es pla m’encanta
tu una birra i jo una Fanta
en es sofà, ben aferrats, mola

Jo ja ho tenc ben clar
ja estic ben avisat
sé que demà em deixaràs tirat

Es dia ja és aquí,
es dia ja ha arribat, és es moment
tant esperat i tan somiat
des de fa una any.
Esteim morts de calor,
es grossa s’alegria i s’emoció
mesclada amb un toc de suor.

Es gin me pega as cap,
mus hem reunit aquí per escoltar
es primer toc de fabiol.
Comença a sonar,
sa gent es torna loca,
tot indica que sa festa ha començat.

Es veu, es sent,
sa festa està present!
Tenc sa sensació que avui
serà un gran dia.
Es veu, es sent,
sa festa està present!
Tenc que “disfrutar”
com mai més ho faria.

Es negre des cavalls,
es verd viu de ses canyes,
amb sa guerra d’avellanes
i es reflexe des miralls.

Estic enamorat des cel blau
i cases blanques, dones guapes
menorquines que són
lo millor que hi ha.

Sa panxa del revés,
es bars a rebentar
i sa plaça ja està plena
de cavalls i de caixers.
Volem gin, volem gin,
no és qüestió de filar prim.
Volem tots junts gaudir
i celebrar que esteim aquí.

Es veu, es sent,
sa festa està present.
Es bars estan a rebentar,
sa plaça està plena de gent.
Sa gent no atura de cantar,
s’ambient està calent.

Bota no hi queda ni una gota,
sa cosa està que vessa,
sa cosa està que explota.

Sa vida és com
una muntanya russa.
Uns dies te sents trist
i amb sa moral avall,
en canvi d’altres dies
te sents es puta gall,
te sents més fort
que un motor de mil cavalls.

Jo pens que tots tenim
es nostro puesto en aquet món
i si quan vas a dormir
has fet riure a algú ja és molt.
I pens així perquè si no
seria una porqueria tot lo que
fa sa gent d’avui en dia.

Què cony, fuma’t un porro,
pilla un bon mac, fot un bon polvo,
i escolta pèl de gall.

Hi ha estones que te pots
sentir tot sol i apartat,
però si mires as teu voltant
veuràs que hi ha algú
que camina en es teu costat.

I que t’aguanta sempre
quan vas ben torrat, o ben girat
i que t’aixeca quan en terra
estàs tirat.

Està ple de raons
per anar amb es cap ben alt,
encara que primer
les hagis de trobar.
S’és acabat es formalismes
i sa compostura, desfasa’t,
deixa’t anar, amolla sa locura.

Si tens un nus a sa panxa,
fot un bon crit,
escolta indewein, que enganxa,
i tot estarà aclarit.

Són les mil i una de sa nit
sa penya ja va fent zig-zag
i es camarer té ganes
d’enviar-nos a prendre pes sac

Però ningú vol anar a dormir
I ara que es bar ja està petat
farem una altra ronda
perquè lo bo just ha començat

De festa, te seguiré
brindaré per es qui mai ho teniu bé

Alçau es gots, alçau es gots per amunt
aquesta va per voltros, a sa vostra salut
Alçau es gots, alçau es gots per amunt
aquesta va a sa vostra salut

Són les mil i una de sa nit
i sa penya no fa ni un badall
ompliu ses vostres gerres
I que aquesta nit no s’acabi mai

Si vols renou a tot volum
si vols que s’armi un bon sarau
posau ses mans enlaire
perquè Pèl de Gall is in the house!

De festa, te seguiré
brindaré per es qui mai ho teniu bé

Alçau es gots, alçau es gots per amunt
aquesta va per voltros, a sa vostra salut
Alçau es gots, alçau es gots per amunt
aquesta va a sa vostra salut

De festa, te seguiré
brindaré pes qui mai ho teniu bé
De festa jo seguiré
I ja sé que passi lo q passi avui sa nit acabarà bé

Mos esteim pigant un bon festival
hem posat de potes per amunt es local, quin pedal
I si demà hi ha feina, m’és ben igual
aguantarem es ritme fins es final

Alçau es gots, alçau es gots per amunt
aquesta va per voltros, a sa vostra salut
Alçau es gots, alçau es gots per amunt
aquesta va a sa vostra salut

Sa llum des fars mos il·lumina
dins sa fosca de sa nit
amb es gust de sal marina
i s’escalfor que té es teu llit

Ses teves aigües cristal·lines
i es teu cos despullat
jo t’observ mentre camines
quan sa lluna s’ha amagat

Terra dura i llegendària
rodejada de penyals
Sa roca mil·lenària
aguanta tots es temporals

Asseguts a sa terrassa
mentre es va ponent es sol,
observant sa gent com passa
un vespre qualsevol

Aquí és a on jo vull estar
aquí és a on jo vull quedar
vull trepitjar s’arena fina
i guardar a sa retina
sa posta de sol dins la mar

Tu ets amb qui jo vull estar
Tu ets amb qui jo vull quedar
Embruixat per sa bellesa,
des teus ulls color turquesa
me mires i es cap se me’n va

I és que amb sa teva pell daurada
i es teu accent salat
en un conte de fades
tu m’havies transportat

Aquí sa gent és agradable
però qualcun està fatal
i supòs que és molt probable
que as final jo acabi igual

I quan torni a ser de dia
voldrem seguir somiant
en un món de fantasia
que és real d’ara endavant

Vull continuar amb es meu viatge
per davall des teus llençols
explorant es món salvatge
fins que perdi es control

Aquí és a on jo vull estar
aquí és a on jo vull quedar
vull trepitjar s’arena fina,
i guardar a sa retina
sa posta de sol dins la mar

Tu ets amb qui jo vull estar
Tu ets amb qui jo vull quedar
Embruixat per sa bellesa
des teus ulls color turquesa
me mires i es cap se me’n va

Aquí és a on jo vull estar
amb es ulls tancats ho veig tot molt més clar
enmig des silenci és quan puc escoltar
es meu cor està a punt d’explotar

Observant ses meravelles
que tenc as meu voltant.
es cel tot ple d’estrelles
i tu que ets sa més brillant

Ets sa cosa més polida
que jo mai hauré vist
passaria deu mil vides
amb tu en aquest paradís

Aquí és a on jo vull estar
aquí és a on jo vull quedar
vull trepitjar s’arena fina
i guardar a sa retina
sa posta de sol dins la mar

Tu ets amb qui jo vull estar
Tu ets amb qui jo vull quedar
Embruixat per sa bellesa
des teus ulls color turquesa
me mires i es cap se me’n va

Passen ses hores
i aquí me tens dalt es terrat

Es mòbil no sona
jo vaig mirant ennivolats

El món sempre gira
però en canvi jo estic aturat

M’he quedat sense piles
som com un trasto vell que s’ha oxidat

Vull fugir
trobar per fi un camí
Vull fugir
trobar per fi un camí

M’agafa plorera
estic ben encallat per dins des fang

No puc tornar enrere
ni puc tirar cap endavant

Tancat dins d’una gàbia
estic dins un malson que no té fi

Paralitzat per sa ràbia
fa temps que necessit sortir d’aquí

Vull fugir
trobar per fi un camí
Vull fugir
trobar per fi un camí

Jo vull trobar es meu camí

De minuts a hores, i d’hores a dies
de dies a mesos i de mesos a anys